Havia una vegada una noia a la que no l’agradava dibuixar. Un dia el professor li va dir que dibuixés alguna cosa dins del foli blanc. La nena no va fer res i el va tornar en blanc, el mestre va dir: - Que bonic un ós blanc en una tempesta de neu. - No digui això que no he fet res (va contestar la nena) El va donar un altre full i li va dir: - Pinta alguna cosa el que sigui. La nena va pintar un punt en mig del foli i el va tornar. Al dia següent quan la nena va arribar a l’escola va veure el seu quadre emmarcat en mig del passadís. Això la va animar i va fer un altre amb dos punts i amb colors, després altre amb cercles i punts i així fins un totals de deu quadres. El mestre cada vegada que feia un el penjava al passadís. Un dia la noia va veure que un nen de tercer estava plorant al passadís i el pregunta que per què plorava. El nen li va explicar que des de que va veure els quadres no fa altre cosa que pensar que li agradaria pintar també com ella, però que com no sabia dibuixar... La nena el va donar un paper i el va dir: - Pinta el que vulguis i ho deixes a la meva taula. El nen va agafar el foli va fer una línia i el va deixar a la taula de la nena. Al dia següent quant el nen passejar pels passadissos troba el seu quadre en mig de la paret emmarcat amb fusta i cridant l’atenció de tothom...
Havia una vegada una noia a la que no l’agradava dibuixar. Un dia el professor li va dir que dibuixés alguna cosa dins del foli blanc. La nena no va fer res i el va tornar en blanc, el mestre va dir:
ResponderEliminar- Que bonic un ós blanc en una tempesta de neu.
- No digui això que no he fet res (va contestar la nena)
El va donar un altre full i li va dir:
- Pinta alguna cosa el que sigui.
La nena va pintar un punt en mig del foli i el va tornar.
Al dia següent quan la nena va arribar a l’escola va veure el seu quadre emmarcat en mig del passadís.
Això la va animar i va fer un altre amb dos punts i amb colors, després altre amb cercles i punts i així fins un totals de deu quadres. El mestre cada vegada que feia un el penjava al passadís.
Un dia la noia va veure que un nen de tercer estava plorant al passadís i el pregunta que per què plorava.
El nen li va explicar que des de que va veure els quadres no fa altre cosa que pensar que li agradaria pintar també com ella, però que com no sabia dibuixar...
La nena el va donar un paper i el va dir:
- Pinta el que vulguis i ho deixes a la meva taula.
El nen va agafar el foli va fer una línia i el va deixar a la taula de la nena.
Al dia següent quant el nen passejar pels passadissos troba el seu quadre en mig de la paret emmarcat amb fusta i cridant l’atenció de tothom...
... muy bonito. :)
ResponderEliminar